Arran de la decisió pressa en la sessió de la “Via Legal i Judicial” del Primer Congrés de la Franja de Ponent, el 26 de maig de 2005 una ampla representació del Consell Directiu de la Institució Cultural de la Franja de Ponent feia cap a Madrid. Amb ells anaren també, per a fer-los costat, alguns Amics de la Franja de Ponent.
Alhora una altra representació de la Institució Cultural era a Saragossa per a iniciar paral·lelament converses d'alt nivell per intentar desencallar la Llei de Llengües que hauria de permetre prompte que la Franja de Ponent tingui el català com idioma oficial.

Una part de la Delegació de la Institució Cultural de la Franja de Ponent desplaçada a Madrid. La delegació es va trobar, només arribar al Congrés dels Diputats, amb el Diputat Agustí Cerdà, Cap de Relacions Institucionals del Congrés amb el Defensor del Pueblo. Els mitjans de comunicació també ens esperàvem.

L'advocat que defensa la Franja de Ponent, originari de Calaceit, Jordi Juan Monreal, duia la denúncia i les queixes concretes que s'havien elaborat des del Gabinet Jurídic de la Institució Cultural contra el Govern d'Aragó, per la permanent discriminació a la que som sotmesos els habitants de la Franja de Ponent.

L'Agustí Cerdà ens acompanyà durant la visita al Congrés i la trobada amb el Defensor del Pueblo. Desprès tinguérem la satisfacció de dinar amb ell i els diputats Jordi Ramon i Rosa Maria Bonàs, així com amb altres companys del Congrés.

Els mitjans de comunicació catalans -i, per primera vegada, els aragonesos i alguns estatals-, feren un intens seguiment. A banda de la roda de premsa en Jordi Juan Monreal (advocat de la Institució), en Guillem Chacón (secretari general) i en Jaume Borbón (president) van haver de satisfer, en alguns casos alhora, nombroses entrevistes de ràdio, televisió i premsa escrita.

La primera fita s'assolia:
donar una nova dimensió al conflicte
entre la Franja i Aragó

A les 12 del matí ens rebia el Defensor del Pueblo Enrique Múgica i el seu equip.
Al mateix moment que entràvem arribava per fax l'informe favorable -que s'havia treballat en paral·lel- del Justícia de Aragón. La reunió fou extensa i cordial. Múgica va acceptar la tramitació formal de la denúncia i es va comprometre a resoldre el problema amb el seu homòleg aragonès i a tractar-ho detalladament amb el President del Govern de l'Aragó, Marcelino Iglesias. Tot fent un informe favorable a l'oficialitat del català a la Franja de Ponent.

Jordi Juan, Aurora Fontoba i Violeta Borbón van ser els encarregats de detallar la situació del català i l'aragonès a la Comunitat Autònoma d'Aragó i hi van demanar l'oficialitat d'ambdues llengües.
Abans d'un any el Defensor del Pueblo ha d'haver analitzat el cas, cridat a comparèixer al Govern d'Aragó i donat resposta a la Institució Cultural de la Franja de Ponent. La Institució respectarà els terminis però ja ho te tot preparat per fer el salt cap a Europa.

En cloure l'encontre Enrique Múgica es va fotografiar amb el grup de la Institució i amb l'Agustí Cerdà, a la porta de la seu del Defensor del Pueblo.

En el mateix moment avançaven altre trobades de la Institució amb caps de partits polítics a Madrid i Saragossa per a desencallar la nova aturada del procés cap a una Llei de Llengües. Arribaven bones notícies de les diferents taules de negociació.

Per la tarda encara mitja dotzena de companys i companyes de la Institució van reunir-se al Senat amb el President de l'Entesa Catalana de Progrés, Carles Bonet, i hi van acordar també treballar estretament per a possibilitar un escenari propici per a la Llei de Llengües.
En tot moment tinguérem l'honor de ser acompanyats pel senador lleidatà Josep Maria Esquerda, que ens mostrà el Senat i ens va animar a fer noves passes.